Ioculatores, ministrerios, cantores en las Ordinacions de la Casa i Cort del rey Pedro el Ceremonioso. Espacios y momentos para música y poesía en el microcosmos curial

Autores/as

DOI: https://doi.org/10.6018/medievalismo.504931
Palabras clave: Pedro el Ceremonioso, Corona de Aragón, música, Capilla real, Ordenacions de la Casa i Cort

Resumen

El propósito de este artículo es el de estudiar el lugar que ocupaban la música y el entretenimiento en la Corte de los reyes de Aragón. Con esta finalidad se analizan las Ordinacions de la Casa i Cort, texto normativo mandado redactar por el rey Pedro el Ceremonioso, se consideran las fases de composición del texto y las normas relativas a los músicos y a los cantores de la Capilla real para comprobar el porqué de las diferencias que se pueden observar entre el texto y la práctica tal y como nos la muestran los documentos de archivo.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Acta Curiarum regni Aragonum, tomo V, Cortes de los reinados de Pedro IV/4 y Juan I: Cortes de Zaragoza 1381; Cortes generales de Monzón, Tamarite de Litera y Fraga 1383-1384; Cortes generales de Monzón 1388-1389, Maria del Mar Agudo Romeo-José Ángel Sesma Muñoz, edición a cargo de J. Ángel Sesma Muñoz, Gobierno de Aragón, Zaragoza, 2009.

ALBERNI, Anna, “Uguet del Vallat, un trobador a la cort de Pere el Cerimoniós”, Vicenç Beltran, Meritxell Simó, Maria Elena Roig (eds.), Trobadors a la Península Ibèrica, Homenatge al Dr. Martí de Riquer, Publiccions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2006, pp. 1-12.

ANGLÈS, Higini, “Els cantors i organistes franco-flamencs i alemanys a Catalunya els segles XIV-XVI”, Overdruk uit het Gedenboek aangeboden aan Dr. D. F. Scheurleer, Martinus Nijhoff, s’-Gravenhage, 1925, pp. 49-62.

ANGLÈS, Higini, “La musica anglesa dels segles XIII-XIV”, Analecta Sacra Tarraconensia, 11 (1935), pp. 219-233.

ANGLÈS, Higini, La música a Catalunya fins al segle XIII, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1988 [1935].

ANHEIM, Étienne, “Naissance d’un office. Pierre Sintier, premier maître de chapelle du pape (1336-1350)”, Armand Jamme et Olivier Poncet (eds.), Offices et papauté (XIVe -XVIIe siècle). Charges, hommes, destins, École française de Rome, Roma, 2005, pp. 276-301.

ANHEIM, Étienne, “La musique polyphonique à la cour des papes au XIVe s. Une sociologie historique”, Eliana Magnani-Soares Christen (ed.), Le Moyen Âge vu d’ailleurs – programme de recherches comparatiste sur l’histoire du Moyen Âge en Europe et en Amérique du Sud, Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre, Hors série n° 2, 2009, http://cem.revues.org/index9422.html.

BALDELLÓ, Francisco, “Órganos y organeros en Barcelona (siglos XIII-XIX)”, Anuario Musical, 1 (1946), pp. 195-237.

BEAUCHAMP, Alexandra, “Ordonnances et réformes de l’Hôtel royal au début du règne de Pierre IV d’Aragon”, Anuario de Estudios Medievales, 39/2 (2009), pp. 555-573

BEAUCHAMP, Alexandra, “Les Ordinacions de la Casa i Cort de Pierre IV d’Aragon”, Alexandra Beauchamp (ed.), Les entourages princiers à la fin du Moyen Âge. Un approche quantitative, Casa de Velázquez, Madrid, 2013, pp. 43-56.

BEAUCHAMP, Alexandra, “La composition de la Casa i Cort du roi d’Aragon. Normes et pratiques au début du règne de Pierre le Cérémonieux”, Erasmo 1, 2014, 21-42.

BEAUCHAMP, Alexandra, “’Per lo servey del senyor rey e per exaltament de la Corona d’Aragó’. La carrière politique de l’infant Pierre d’Aragon”, Antoni Conejo da Pena (ed.), L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou «molt graciós e savi senyor», Cossetània, Valls 2015, p. 17-56.

BEAUCHAMP, Alexandra, “La chapelle d’Eléonore de Sicilie, reine d’Aragon de 1349 à 1375», Muriel Gaude-Ferragu y Cécile Vincent-Cassy (dirs.), La dame de cœur. Patronage et mécénat religieux des femmes de pouvoir dans l’Europe de XIVe-XVIIe siècles, Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2016, pp. 23-36.

BEAUCHAMP, Alexandra et SÁIZ SERRANO, Jorge, “En ració de cort”, La sociedad cortesana en la Península Ibérica (siglos XIV-XV): fuentes para su estudio, Mélanges de la Casa de Velázquez, 46 [En ligne], 45-2 | 2015, http://journals.openedition.org/mcv/6489 [consultado el 15 de enero de 2021].

CAÑAS GALVEZ, Francisco de Paula, “La Casa de Juan I de Castilla: aspectos domésticos y ámbitos privados de la realeza castellana a finales del siglo XIV (ca. 1370-1390)”, En la España Medieval, 34 (2011), pp. 133-180.

CAÑAS GALVEZ, Francisco de Paula, “La Casa del infante Fernando de Castilla: Corte, poder y representación político-institucional en el ocaso del medioevo (1385-1408)”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 213 (2016), pp. 9-108.

CINGOLANI, Stefano M., “Joglars, ministrers i xantres a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Observacions i perspectives de recerca a propòsit d’un diplomatari en curs”, Anna Alberni y Simone Ventura (eds.), Cobles e lays, danses e bon saber. L’última cançó dels trobadors a Catalunya: llengua, forma, edició, Viella, Roma, 2016, pp. 237-268.

CINGOLANI, Stefano M., “Entretenimientos, placeres, fiestas y juegos en la Corte de los reyes de Aragón en el siglo XIV”, En la España Medieval, 39 (2016), pp. 225-248.

CINGOLANI, Stefano M., “Relato, oratoria y discurso: el pasado como instrumento de comprensión y control en tiempo del rey Pedro tercero», Francisco Bautista, Carlos Laliena, Guillermo Tomás (coords.), Cultura y poder del Estado en la Corona de Aragón. Historiadores e historiografía en los siglos XIII-XVI, Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2019, pp. 15-38.

CINGOLANI, Stefano M., “La música i l'entreteniment al temps de Jaume I. Fonts i problemes de mètode», II Congreso Internacional ‘El patrimonio musical de la Corona de Aragón', en prensa.

CINGOLANI, Stefano M., “Música i poesia a la coronació d’Alfons el Benigne (3 d’abril de 1328). Estudi de cas i reflexions metodològiques”, en prensa.

COSTA-GOMES, Rita, “The Royal Chapel in Iberia: Models, Contacts, and Influences”, The Medieval History Journal, 12/1 (2009), pp. 77-111.

DESCALZO, Andrés, La música en la corte de Pedro IV “El Ceremonioso” (1336-1387), Maricarmen Gómez Muntané (dir.), Universitat de Barcelona, 1988, tesis de licenciatura inédita.

DESCALZO, Andrés, “Comentarios sobre algunos trovadores al servicio de Pedro IV o de paso por su corte”, Recerca Musicològica, 9-10 (1989-90), pp. 295-301.

DESCALZO, Andrés, “Músicos en la corte de Pedro IV el Cerimonioso (1336-1387)”, Revista de Musicología, 13 (1990), pp. 81-122.

DROSSBACH, Gisela y KERSCHER, Gottfried (eds.), Utilidad y decoro. Zerimoniell und symbolische Kommunikation in den ‘Leges Palatinae’ König Jacobs III. von Mallorca (1337), Reichert Verlag, Wiesbaden, 2013.

GIMENO BLAY, Francisco M., Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Abada Editores, Madrid, 2006.

GÓMEZ MUNTANÉ, Maricarmen, La música en la casa real catalano-aragonesa, 1336-1442, A. Bosch, Barcelona, 1979.

GÓMEZ MUNTANÉ, Maricarmen, “Musique et musiciens dans les chapelles de la maison royale d’Aragon (1336 – 1413 )”, Musica Disciplina, 38 (1984), pp. 67-86.

MARTÍ DE BARCELONA, “La cultura catalana durant el regnat de Jaume II”, Estudis Franciscans, 91 (1990), pp. 213-295; 92 (1991), pp. 127-245 y 383-492.

MARTÍNEZ FERRANDO, J. Ernest, La tràgica història dels reis de Mallorca, Aedos, Barcelona, 1979 [1960].

MASSIP, Francesc, A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó, Cossetània, Valls, 2010.

MONTAGUT, Tomàs de, El Mestre racional a la Corona d’Aragó, Fundació Noguera, Barcelona, 1987.

MONTAGUT, Tomàs de, “El poder del dret durant el regnat de Martí l’Humà”, M. Teresa Ferrer i Mallol, (ed.), Martí l’Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410), l’Interregne i el Compromís de Casp, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2015, pp. 51-67.

NIETO SORIA, José Manuel, “Del rey oculto al rey exhibido: un síntoma de las transformaciones políticas en la Castilla bajomedieval”, Medievalismo, 2 (1992), pp. 5-27.

OLAÑETA, José J. (ed.), Jaume III rei de Mallorca, Lleis Palatines, presentació i transcripció de Llorenç Pérez Martínez, introduccions de Gabriel Llompart i Marcel Durliat, traducció de Miquel Pascual Font, Govern Balear, Palma de Mallorca, 1991.

Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, ed. Francisco M. Gimeno Blay, Daniel Gozalbo, Josep Trenchs (†), Estudi introductori de Francisco M. Gimeno Blay, Publicacions de la Universitat de València, València, 2009.

PALACIOS MARTÍN, Bonifacio, “Sobre la redacción y difusión de las ‘Ordinacions’ de Pero IV de Aragón y sus primeros códices”, Anuario de Estudios Medievales, 25/2 (1995), pp. 659-681.

PEDRELL, Felip, “Joan I compositor de música”, Estudis Universitaris Catalans, 3 (1909), pp. 21-30.

RIERA, Jaume, “La correcta numeració dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona”, Afers, 69 (2011), pp. 485-521.

RIQUER, Martín de, Història de la Literarura Catalana, 3 vols. Ariel, Barcelona, 1964.

ROCA I HERAS, Josep M., Johan I d’Aragó, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 11, 1929.

ROCA TRAVER, Francisco A., “Un manuscrito de Ordenaciones de la Casa del Rey en la Corona de Aragón”, Anuario de Historia del Derecho Español, 87 (1947), pp. 513-530.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, Humanisme i renaixement, Obres VIII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990 (original La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, ed. 62, Barcelona, 1964).

RUBIÓ I LLUCH, Antoni, Documents per a l’història de la cultura catalana mig-eval, Institut d’Eestudis Catalans, Barcelona, 2000 [1908-1921].

SCHENA, Olivetta, Le leggi palatine di Pietro IV d’Aragona, CNR-Istituto sui rapporti italo-iberici, Cagliari, 1983.

SCHENA, Olivetta, “Le Leges Palatinae di Giacomo III di Maiorca alla Corte di Pietro IV d’Aragona. Il manoscritto 959 (olim D 158) della Biblioteca Nacional de Madrid”, Studi e Ricerche, 3 (2010), pp. 37-57.

SCHENA, Olivetta, “Le ‘Leges Palatinae’ di Giacomo III di Maiorca alla Corte di Pietro IV d’Aragona. Il manoscritto 959 (olim D 158) della Biblioteca Nacional de Madrid”, Drossbach y Kerscher (eds.), Utilidad y decoro, pp. 173-190.

SERRA DESFILIS, Amadeo, “La imagen construida del poder real en la Corona de Aragón (siglos XIII-XV): Casas, ceremonial y magnificencia”, Res publica, 18 (2007), pp. 35-57.

SEVILLANO COLOM, Francisco, “De la cancillería de los reyes de Mallorca, 1276-1343”, Anuario de Historia del Derecho Español, 42 (1972), pp. 217-289.

TRENCHS ÒDENA, Josep, "La capilla de Pedro el Ceremonioso (1356) : sus libros", Boletín de la Sociedad Castellonenses de Cultura, 63 (1987), pp. 581-607

TUDELA VILLALONGA, Luis, “La organización de la corte en época de Jaime III según las ‘Leyes Palatinas’”, Drossbach y Kerscher (eds.), Utilidad y decoro, pp. 29-42

URGELL, Ricard, “Las ‘Leges Palatinae’ y el ‘Llibre dels Reis’ – simbolismo y funcionalidad”, Drossbach y Kerscher (eds.), Utilidad y decoro, pp. 43-53.

VARELA-RODRÍGUEZ, M.ª Elisa y JORNET BENITO, Núria, “Las ideas del cuerpo y del buen gobierno en el «Prólogo» de las ‘Leges Palatinae’”, Drossbach y Kerscher (eds.), Utilidad y decoro, pp. 55-65.

Publicado
23-12-2021
Cómo citar
CINGOLANI, S. M. (2021). Ioculatores, ministrerios, cantores en las Ordinacions de la Casa i Cort del rey Pedro el Ceremonioso. Espacios y momentos para música y poesía en el microcosmos curial. Medievalismo, (31), 149–178. https://doi.org/10.6018/medievalismo.504931
Número
Sección
Artículos