D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena

Autors/ores

  • Mireia Ferrando Simón Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.17345/elop202051-63

Paraules clau:

La veu de la sirena, Carme Riera, Hans Christian Andersen, hipertextualitat, sirena

Resum

La veu de la sirena (2015), de Carme Riera, adopta com a text de referència —o hipotext— el conte tradicional de «La sireneta», fixat per Hans Christian Andersen (1837). Aquest estudi caracteritza la relació dialèctica que estableixen sengles obres des del punt de vista de les teoritzacions de Gérard Genette (1982) sobre la hipertextualitat. Riera reconeix obertament el text d’Andersen com a referent alhora que en canvia el sistema de valors subjacent. S’apropia del conte cla ssic per a subvertir-lo i sotmetre’l així a una alteració ideolo gica interessada. El text resultant esdevé un títol original dins de l’àmplia trajectòria de l’escriptora mallorquina i projecta, així mateix, moltes de les constants de la seua literatura.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ARNAU, Pilar; Luisa COTONER (eds.) (2011): Els subjectes de l’alteritat: estudis sobre la narrativa de Carme Riera. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BARINA, Antonella (1980): La Sirena nella Mitologia. La Negazione del Sesso Femminile. Pàdua: Mastrogiacomo Editore.

BERNAL I CREUS, M. Carme (2006): «Infància i educació literària. A propòsit de Hans Christian Andersen». Revista Catalana de Pedagogia núm. 5: 51–61.

CALVO MARTÍN, Beatriz (2010): «Carme Riera y la escritura de mujer». Dins Fabrice Corrons; Sandrine Frayssinhes-Ribes (eds.): Lire Carme Riera. À propos de «La meditat de l’ànima». Péronnas: Editions de la Tour Gile, p. 83-104.

CAZENAVE, Michel (dir.) (2000): Encyclopédie des symboles. Le livre de Poche.

COTONER, Lluïsa (2006): «Discurs polifònic, realitat polièdrica, un tret característic a l’obra de Carme Riera». Caràcters núm. 34: 26–27.

COTONER, Lluïsa (ed.) (2000): El mirall i la màscara: vint-i-cinc anys de ficció narrativa en l’obra de Carme Riera. Barcelona: Destino.

COTONER, Lluïsa (1991): «Introducción». Dins Carmen Riera: Te dejo el mar. Madrid: Espasa-Calpe, p. 11–33.

GARCÍA GUAL, Carlos (2014): Sirenas. Seducciones y metamorfosis. Madrid: Turner Publicaciones.

GENETTE, Gérard (1982): Palimpsestes. La littérature au second degré. París: Seuil.

GREGORI, Carme (2013): «Imatges del món i miralls literaris. L’escriptura metaficcional en l’obra de Carme Riera». Lectora: revista de dones i textualitat núm. 19: 13–23.

GREGORI, Carme (2006): «Identitat, memòria, literatura: les novel·les de Carme Riera». Caràcters núm. 34: 30–31.

GREGORI, Carme (1997): «Identitat i alteritat en les novel·les de Carme Riera». Caplletra núm. 22: 91–103.

GREGORI, Carme (2006): Pere Calders: Tòpics i subversions de la tradició fantàstica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

HASTINGS, William (1993): «Moral Simplification in Disney’s The Little Mermaid». The Lion and the Unicorn núm. 17/1: 83–92.

HEVIA, Elena (2015): «La sireneta de Carme Riera». El Periódico (25/03/2015) <https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20150324/la-sireneta-de-carme-riera-4047184> [data de consulta: maig de 2019].

JULIÀ, Lluïsa (2009): Carme Riera. Barcelona: AELC.

LERMANT-PARÈS, Annie (1988): «Les sirènes dans l’antiquité». Dins Pierre Brunel (dir.): Dictionnaire des mythes littéraires. Mònaco: Éditions du Rocher, p. 1289–1293.

PISANTY, Valentina (1995): Cómo se lee un cuento popular. Barcelona: Paidós.

RAMON, Antònia (2015): «Qui barata el cap se grata». Caràcters núm. 72: 8–9.

REAL MERCADAL, Neus (2005): Mercè Rodoreda: l’obra de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIBA, Caterina (2014): Maria-Mercè Marçal. L’escriptura permeable. Vic: Eumo Editorial.

RIERA, Carme (1982): «Literatura femenina. Un lenguaje prestado?». Quimera núm. 18: 9–12.

RIERA, Carme (2015): La veu de la sirena. Barcelona: Edicions 62.

SALUDES AMAT, Anna Maria (2017): «Les sirenes de Carme Riera». Dins Eulàlia Miralles; Jordi Malé (eds.): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània II. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 267–287.

TRITES, Roberta (1991): «Disney’s Sub/Version of Andersen’s The Little Mermaid». Journal Of Popular Film & Television núm. 18/4: 145–152.

ZABALLA, Bel (2015): «Carme Riera: ‘En l’època d’Andersen l’amor era l’opi de les dones’». Vilaweb (30/03/2015) <https://www.vilaweb.cat/noticia/4237931/20150330/carme-riera-lepoca-dandersen-lamor-era-lopi-dones.html>[data de consulta: maig de 2019]

Descàrregues

Publicades

14-12-2020

Com citar

Ferrando Simón, M. (2020). D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena. Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (9), 51–63. https://doi.org/10.17345/elop202051-63

Número

Secció

Articles